Aspectes clau de la tributació
<< Tornar a donacions
Qui tributa?
El subjecte passiu de la donació és el donatari o adquirent del bé o dret, qui està obligat a tributar per l'impost sobre successions i donacions. D'altra banda, si la donació genera una plusvàlua (increment del valor del bé), serà el donant o transmitent qui haurà de declarar-la a l'IRPF, ja que aquest impost recau sobre el guany patrimonial obtingut en transmetre el bé.
On tributa?
En el cas de les donacions, l'obligació de tributar recau, en general, a la comunitat autònoma (CCAA) on resideix el donatari, excepte quan es tracta d’immobles o societats patrimonials constituïdes per immobles. En aquests casos, la tributació s’ha de fer a la CCAA on es troba ubicat l’immoble.
Informació de les entitats bancàries a l'Agència Tributària
Amb l'objectiu de controlar el blanqueig de capitals, el frau fiscal i les donacions no declarades, l'Agència Tributària exigeix a les entitats bancàries que proporcionin informació sobre certes operacions dels comptes dels seus clients. Tot i que aquestes operacions poden ser completament legals, l'Agència vol mantenir-les “controlades” per si es considera necessari intervenir.
En concret, les entitats bancàries han d'informar sobre:
Totes les operacions amb bitllets de 500 €.
Tots els cobraments i pagaments en efectiu que superin els 3.000 €.
Totes les transaccions que excedeixin els 10.000 €.
Préstecs i crèdits per un import superior a 6.000 €.
A més, la Llei 7/2012, de 29 d'octubre, estableix un límit de 2.500 € per als pagaments en efectiu en transaccions amb empreses i autònoms.
També s'exigeix que el propi subjecte passiu informi la seva entitat bancària sobre qualsevol entrada o sortida del país amb més de 10.000 € en metàl·lic, així com dels moviments superiors a 100.000 € efectuats dins del territori nacional.
Import mínim de les donacions
La llei no estableix un import mínim ni màxim per a les donacions. Tot i que les entitats bancàries estan obligades a informar l'Agència Tributària sobre les transferències a partir de 3.000 euros, això no significa que aquest sigui el límit mínim per declarar una donació. En realitat, no hi ha un import definit que marqui aquest mínim.
Segons l'Article 18 del Codi Civil, la donació es defineix com “un acte de liberalitat pel qual una persona disposa gratuïtament d'una cosa en favor d'una altra, que l’accepta”. Aquest concepte inclou tant els regals de casament com les donacions entre familiars i amics. Encara que és cert que l'Agència Tributària no sol perseguir ni sancionar les petites donacions, sí que podria fer-ho si ho considerés necessari.
Es consideren donacions, a més, els següents casos:
Vendes de propietats per sota del preu de mercat.
El perdó d’un préstec a un familiar.
Donar diners per a la compra d’una casa o un vehicle, entre altres situacions.
Acumulació de donacions
Les tarifes dels impostos solen ser progressives, és a dir, el tipus impositiu augmenta a mesura que creix la base imposable. Per evitar que les donacions es realitzin "a petites dosis" amb l'objectiu de beneficiar-se d'un tipus impositiu més baix, la llei estableix l'acumulació de les donacions.
A nivell tributari, totes les donacions realitzades per un mateix donant a un mateix donatari en un període de 3 anys, comptats des de la data de cadascuna, es consideren com una única donació.
El càlcul de la quota tributària en els casos d'acumulació de donacions es realitza de la manera següent:
Suma de les bases imposables: es sumen les bases imposables de totes les donacions acumulades.
Aplicació de la tarifa: s'aplica la tarifa corresponent a la nova base imposable acumulada.
Deducció de l'impost pagat anteriorment: es resta l'impost ja pagat en les donacions prèvies per determinar la quota final a ingressar.
Operacions assimilades a la donació
Les operacions assimilades a la donació són aquelles que, tot i no ser estrictament donacions, es consideren com a tals a efectes de l'Impost sobre Successions i Donacions. Aquestes operacions inclouen les següents:
Condonació de deutes: Quan es perdona un deute amb intenció de benefici gratuït per al deutor.
Renúncia de drets: Quan una persona renuncia a un dret en benefici d’una altra persona específica.
Assumpció de deutes: Quan una tercera persona assumeix un deute, alliberant l’anterior deutor amb ànim de liberalitat.
Desistiment en procediments judicials o arbitratges: Quan una part renuncia a continuar el procediment en benefici de l’altra part, sempre que aquesta renúncia tingui caràcter gratuït.
Prestacions econòmiques de contractes d’assegurança sobre la vida: Quan la persona beneficiària d’aquestes prestacions no és la contractant de la pòlissa.
Aquestes operacions, en considerar-se transferències patrimonials a títol gratuït, estan subjectes a aquest impost, ja que comporten un benefici econòmic per al receptor sense contraprestació.
Cal tenir en compte que, si un hereu o llegatari renuncia a l'herència de manera pura, simple i gratuïta a favor d'una persona determinada, el renunciant tributarà pel Impost sobre Successions i el beneficiari pel Impost sobre Donacions. La renúncia feta després que hagi prescrit l'impost corresponent a l'herència es considerarà, a efectes fiscals, com una donació.