Consultes Tributàries

Cos:

• La consulta aborda la formalització d’un heretament cumulatiu i si aquest pacte successori tributa en la modalitat de successions de l’impost sobre successions i donacions.

Resposta:

1. Caracterització de l’heretament cumulatiu: Els heretaments cumulatius són pactes successoris que permeten instituir hereus de manera irrevocable i es regulen als articles 431-18 i següents del Codi civil de Catalunya. Són considerats adquisicions lucratives per causa de mort i tributen com a tal, tal com estableix l’article 3.1.a) de la Llei 29/1987.

2. Tributació en l’impost sobre successions: La Direcció General de Tributs ha confirmat en diverses consultes que els heretaments cumulatius tributen com a successions i es meriten en el moment de l’atorgament del pacte. Això significa que, encara que s’institueixin hereus amb atribució de presents, l’heretament cumulatiu continua tribuint com a adquisició successòria.

Nota: Aquesta resposta és merament informativa, d’acord amb l’article 34.1.a) de la Llei general tributària.

Resum dels fets

En el testament del pare dels consultants, es deixen la majoria dels béns en llegats a favor de la cònjuge, amb substitució vulgar dels fills del matrimoni. La resta de béns es deixen en herència als fills. El pare va morir, seguit de la cònjuge dos mesos després, sense que aquesta hagués acceptat ni rebutjat els llegats. Els hereus de la mare són també els fills del matrimoni.

Resposta de l’Administració

1. Dret civil: Segons els articles 427-6 i 427-17 del llibre IV del Codi civil de Catalunya:

   • Substitució vulgar (article 427-6): En cas de substitució vulgar, el dret del substitut vulgar es transfereix als seus successors en cas de mort del substituït abans d’acceptar o repudiar.

   • Dret de transmissió (article 427-17): El dret a acceptar o repudiar un llegat es transmet als hereus del legatari en cas de mort sense que aquest hagi pres una decisió, sempre que el llegat no sigui personalíssim.

2. La Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques, en la Resolució de 25 de novembre de 2005, conclou que el dret de transmissió preval sobre la substitució vulgar. La substitució vulgar només s’aplica quan el primer instituit mor abans del causant, per indignitat o per repudiació, no per falta d’acceptació.

3. Vessant tributària: Donat que opera el dret de transmissió, el dret a acceptar o repudiar els llegats es transmet als hereus de la cònjuge. Així, els fills han de presentar tres autoliquidacions de l’ISD, en la modalitat de successions:

   • Una autoliquidació com a legataris per adquisició per dret de transmissió del llegat per la mort de la mare.

   • Una autoliquidació com a hereus pel cabal hereditari del pare.

   • Una autoliquidació com a hereus pel cabal hereditari de la mare.

Conclusió

Els fills hauran de presentar tres autoliquidacions de l’impost de successions: una per l’adquisició dels llegats en dret de transmissió, una altra per l’herència del pare i una tercera per l’herència de la mare.

Cos de la Consulta:

1. Fets exposats:

   • Mort d'una persona el 17 d’octubre de 2022.

   • La filla és l’hereva universal, obligada a pagar 500 euros mensuals al seu germà (fill del causant) com a pensió vitalícia, a càrrec dels béns de l’herència.

   • El germà tenia 48 anys a la data de la defunció.

2. Consultes realitzades: a) Si l’hereva pot deduir-se la pensió vitalícia com un deute o càrrega de l’herència.
   b) Si el germà ha de presentar el model d’autoliquidació 650 com a perceptor de la pensió.
   c) Com s’ha de valorar la pensió vitalícia per l’impost sobre successions.

Respostes:

1. Dret civil (Codi civil de Catalunya):

   • L’article 427-30.3 indica que el llegat d’una quantitat periòdica pot ser exigible des de la mort del causant.

2. Tributació (Impost sobre Successions i Donacions):

   • Base imposable: L’article 3.1.a) especifica que les adquisicions per herència estan subjectes a tributació, amb la base imposable definida a l’article 9 com el valor net dels béns, menys les càrregues deduïbles.

   • Càrregues deduïbles: L’article 12 estableix que les càrregues deduïbles han de ser de naturalesa perpetua, temporal o redimibles, i no s’apliquen a les obligacions personals de l’adquirent. La pensió vitalícia s’entén com una obligació personal, per tant, no és deduïble.

   • Deute deduïble: Segons l’article 13, les deutes del causant poden ser deduïdes, però el pagament de la pensió vitalícia no es considera un deute deduïble.

3. Autoliquidació ISD:

   • El beneficiari de la pensió ha de presentar l’autoliquidació de l’ISD per l’adquisició del dret a percebre la pensió.

4. Valoració de la pensió:

   • L’article 31.4 del Reial decret 1629/1991 estableix que el valor de les pensions es determina capitalitzant-les a l’interès bàsic del Banco de España, tenint en compte l'edat del pensionista o la durada de la pensió.

Nota final:
Aquesta resposta és informativa i no vinculant, corresponent a l’article 34.1.a) de la Llei general tributària. La Direcció General de Tributs és l’encarregada d'emetre respostes vinculants sobre aquesta matèria.

Fets:

• El causant va morir el novembre de 2016.

• Es va sol·licitar una pròrroga de sis mesos per presentar l’autoliquidació de l’impost sobre successions, presentada el 1 de juliol de 2017.

• Els hereus van descobrir, al setembre de 2021, un dret de crèdit derivat d’un procediment de devolució d’ingressos indeguts d’Hisenda.

Consulta: Si l’addició d’aquest dret de crèdit a l’herència s’ha de declarar com a prescript, tenint en compte que no s’ha iniciat cap procediment de comprovació ni inspecció per part de l’Administració.

Resposta:

1. Termini de prescripció: L'article 66 de la Llei 58/2003 estableix que els drets de l'Administració per determinar la deuda tributària prescriuen a els quatre anys.

2. Còmput del termini: Segons l'article 67, el termini comença a comptar-se des del dia següent al final del termini per presentar la declaració.

3. Pròrroga: La sol·licitud de pròrroga per presentar l’autoliquidació amplia el termini en sis mesos.

4. Interrupció de la prescripció: La presentació de l’autoliquidació el 1 de juliol de 2017 interromp el termini de prescripció, iniciant un nou còmput de 4 anys a partir d'aquesta data.

5. Obligació de declaració: Encara que la contribuent marqui la casella de “prescripció”, ha de presentar l’autoliquidació davant l’Administració tributària.

Conclusió: Els hereus han d'incloure el dret de crèdit en l'autoliquidació, ja que la prescripció no s'aplica a la situació actual.

Nota: Aquesta resposta és merament informativa, conforme a l’article 34.1.a) de la Llei general tributària.