Què no és donació?

Els donatius

Les dàdives, regals i cessions realitzades a fundacions i associacions declarades d'utilitat pública amb una finalitat benèfica o humanitària són considerades transmissions gratuïtes. Aquestes donacions es fan sense esperar contrapartides directes a canvi de la transferència.

Aquestes transmissions no estan subjectes a la llei de donacions i, habitualment, estan exemptes de pagar l'IVA. Tenen un caràcter desinteressat i, en alguns casos, poden oferir beneficis fiscals tant en l'Impost sobre Societats (IS) com en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Donar-se aliments 

Segons el Codi Civil, “s’exclouen com a donació les obligacions de cònjuges, ascendents i descendents de proporcionar-se aliments en tota la seva extensió”. Aquesta obligació inclou facilitar “tot el que és indispensable per al suport, l'habitació, la vestimenta i l'assistència mèdica”, així com “l'educació i la instrucció mentre la persona sigui menor d'edat, i fins i tot després, sempre que no hagi completat la seva formació per causes que no li siguin imputables”. A més, aquest concepte també abasta les “despeses d'embaràs i part”. 

Préstecs sense interessos

El Codi Civil, en l'article 1740, estableix que el préstec pot ser gratuït o pot incloure un acord sobre el pagament d'interessos. Encara que habitualment els préstecs sense interessos es donen entre familiars, no és una condició necessària. La Direcció General de Tributs, en la consulta vinculant V4992-16 del 17 de novembre de 2016, determina que no cal que el préstec sigui entre familiars.

No obstant això, el problema pot sorgir des del punt de vista fiscal. Els préstecs sense interessos no són admissibles en el cas de societats ni en el d'autònoms o professionals relacionats amb la seva activitat, ja que es pressuposa que es tracta d'operacions vinculades que han de ser valorades a preu de mercat. En aquestes situacions, l'interès ha de ser, com a mínim, l'interès legal.

L'Agència Tributària assumeix que, llevat que es demostri el contrari, el préstec es considera retribuït. Per tant, cal demostrar la gratuïtat del préstec mitjançant un contracte, ja sigui en document públic o privat, que contingui, com a mínim:

• Data i lloc del contracte.

• Les parts intervinents.

• L'import del préstec.

• Termini de devolució.

• Interessos de l'operació (en aquest cas, 0%).

El contracte ha de ser registrat a l'oficina liquidadora de la comunitat autònoma corresponent, i s'ha d'abonar l'import corresponent sobre transmissions patrimonials (ITP), mitjançant el model 600. En ser una operació entre particulars, està exempt de pagament, amb un termini d'un mes per a la seva presentació.

A més, és important custodiar la documentació que justifiqui la devolució del préstec, com ara extractes bancaris o qualsevol altre mitjà. Si no es pot justificar la devolució, es consideraria una donació.