Marc legal
<< Tornar a conceptes
L’impost sobre successions i donacions esta regulat tant a nivell estatal com autonòmic. Principals normes que regulen aquest impost:
Nivell autonòmic (Catalunya)
Llei 19/2010, de 7 de juny, de regulació de l'impost sobre successions i donacions.
Llei 4/2020, de 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. També coneguda com “llei d’acompanyament” dels pressupostos de la Generalitat, on s’aproven modificacions en vuit impostos.
La prescripció dels impostos
La prescripció dels impostos
La prescripció és el termini de temps a partir del qual l’Administració ja no pot exigir el pagament d’un impost. Un cop transcorregut aquest període, l’obligació tributària queda extingida, i l'Administració perd el dret de reclamar el deute.
En el cas de les successions, el termini de prescripció és de 4 anys, que comencen a comptar-se des de la data de defunció del causant. A partir d’aquell moment, si l'impost no ha estat reclamat per l’Administració dins d’aquest període, ja no es pot exigir el seu pagament.
Per a les donacions, el termini de prescripció també és de 4 anys, però en aquest cas es comença a comptar un cop han passat els 30 dies naturals que s’atorguen per liquidar l'impost des del moment en què es realitza la donació. Així, el període de prescripció s'inicia després d'aquests 30 dies.
Residència fiscal
La residència fiscal determina el lloc on una persona ha de complir amb les seves obligacions tributàries, declarar les seves rendes i pagar els impostos corresponents. Segons l'Article 6 de la Llei de l'Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR), la residència fiscal en un país es determina en funció dels següents criteris:
Permanència: La persona ha de residir més de 183 dies durant l'any natural en el país.
Interessos econòmics: La major part dels interessos o activitats econòmiques de la persona es desenvolupen en aquest país.
Residència del cònjuge i fills menors d'edat: Si el cònjuge no separat legalment i/o els fills menors viuen en el país, també es considera un criteri determinant per establir la residència fiscal.
Les CCAA de residència habitual
Els mateixos criteris utilitzats per determinar la residència fiscal estatal també s’apliquen a les Comunitats Autònomes (CCAA) de residència. La identificació de la CCAA corresponent es realitza seguint aquest ordre de prioritats:
Nombre de dies residits: La CCAA on la persona ha estat el major nombre de dies durant l'any.
Habitatge habitual: En absència de prova en contra, es considera la CCAA on es troba l'habitatge habitual de la persona.
Últim habitatge habitual: Si no es disposa d'habitatge habitual actual, es tindrà en compte l'últim habitatge habitual declarat.
Interessos econòmics: La CCAA on la persona té la major part dels seus interessos econòmics.