Tipus d'hereus

L’hereu universal 

El dret successori català organitza la successió entorn de l’hereu universal, que assumeix la titularitat de tots els béns, drets i deures del causant, mantenint-los després de la seva mort. L’hereu ha de complir amb les càrregues hereditàries com les despeses funeràries, l’inventari, la partició de l’herència, el pagament de la legítima, etc.

L’hereu universal és imprescindible i incondicional en qualsevol testament, encara que no cal utilitzar expressament la paraula "hereu" mentre la intenció del testador sigui clara.

Altres tipus d’hereus

1. Hereus forçosos

Els hereus forçosos són aquelles persones que tenen dret a la legítima, és a dir, una part mínima de l’herència que no pot ser exclosa pel testador. A Catalunya, la legítima correspon al 25% del patrimoni hereditari, que es reparteix entre els fills i descendents o, en absència d’aquests, als pares. El dret a la legítima està establert per protegir els familiars més directes, garantint-los una part de l’herència independentment de la voluntat del causant.

2. Hereus voluntaris

Els hereus voluntaris són aquells designats pel testador en el seu testament. Pot tractar-se de familiars o persones alienes al cercle familiar, segons la voluntat del testador. L'hereu voluntari pot ser l'hereu universal (que assumeix la totalitat del patrimoni) o parcial (que rep una part concreta del mateix). En absència d’hereus voluntaris, la llei designa qui heretarà el patrimoni.

3. Legataris

Els legataris hereten béns específics i determinats de l'herència, com ara una propietat, un vehicle, o una quantitat de diners concreta. A diferència de l’hereu, el legatari no assumeix la totalitat dels drets i obligacions del causant, sinó només els corresponents als béns llegats. Si l'herència no inclou cap hereu universal, tots els legataris es consideren hereus universals i han de respondre de les càrregues hereditàries.

4. Hereus per substitució

Aquest tipus d’hereu es designa com a alternativa en cas que l’hereu original no pugui o no vulgui acceptar l’herència.

• Substitut vulgar: S’activa quan l’hereu mor abans que el testador o renuncia a l’herència.

• Substitut pupil·lar: Aplica per a menors de 14 anys, que hereten sota condició que es mantinguin vius fins a una edat mínima.

• Substitut exemplar: En cas que l’hereu sigui major de 14 anys però hagi estat declarat incapaç per problemes mentals. La substitució busca assegurar la transmissió del patrimoni a una persona capacitada.

5. Hereus fiduciaris

L’hereu fiduciari adquireix el patrimoni amb la condició de conservar-lo per transferir-lo al fideïcomissari (hereu final) un cop s’hagi complert un termini o una condició establerta. Té obligacions com la presa d'inventari, la conservació dels béns, i, si és el cas, l’administració. Els drets inclouen l’ús i el gaudi dels fruits dels béns, i la possibilitat de retenir un 25% del patrimoni (quarta trebel·liànica) en cas que el causant no ho hagi prohibit expressament. El fideïcomís de residu atorga encara més flexibilitat, permetent disposar de béns en cas de necessitat.

6. Diversitat d’hereus

Quan l'herència inclou diversos hereus, el testador pot establir les proporcions de l'herència per a cadascun. Si no es designa una quota específica, es considera que tots els hereus hereten a parts iguals. En el cas que tota l'herència es distribueixi en forma de llegats, i no hi hagi cap hereu universal, els legataris assumiran col·lectivament les responsabilitats pròpies d’un hereu universal, responent davant de les càrregues i deutes que puguin existir.