Normes de valoració
<< Tornar a conceptes
És fonamental realitzar una valoració acurada dels béns, drets i obligacions inclosos en l'herència o la donació per poder calcular correctament l'impost corresponent.
Aquests béns poden abarcar una àmplia gamma d'objectes, com ara immobles, mobles, negocis, accions, joies, obres d’art, entre d'altres. Pel que fa als drets, poden incloure drets sobre béns, com l'usdefruit, que pot ser tant temporal com vitalici.
Cada tipus de bé o dret té les seves pròpies normes de valoració, que són essencials per assegurar una avaluació precisa i complir amb les obligacions tributàries en el càlcul de l'impost.
Dels immobles
Si un immoble disposa de valor de referència, se li aplicarà aquest valor. En cas contrari, s'utilitzarà el major valor entre les següents magnituds: valor de mercat o valor declarat.
D'una banda, el valor de mercat és el preu més probable pel qual es podria vendre un bé lliure de càrregues entre parts independents. D'altra banda, el valor de referència cadastral és el valor objectiu atribuït per la Direcció General del Cadastre, que es pot consultar al seu lloc web
Hi ha casos en què el valor de referència pot estar sobrevalorat. Si es dóna aquesta situació, existeix la possibilitat de impugnar el valor de referència.
A més, l'Agència Tributària de Catalunya publica anualment els criteris per comprovar el valor dels béns immobles.
Per evitar discrepàncies, recomanem realitzar sempre una taxació homologada.
El valor de referència va entrar en vigor el gener de 2022. Per impugnar-lo, es pot sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació presentada, interposar un recurs de reposició o efectuar una reclamació econòmica-administrativa.
És molt recomanable adjuntar un informe de taxació oficial que serveixi com a taxació pericial contradictòria.
De les empreses
Per valorar les accions d'una empresa, s'ha de tenir en compte el valor de mercat, el qual pot no coincidir amb el valor comptable. La llei de l’Impost de Patrimoni estableix que les accions d'una entitat tindran un valor teòric que correspondrà a l'últim balanç aprovat, sempre que aquest estigui recolzat per un informe d’auditoria.
En el cas que el balanç no hagi estat auditat o si l’informe és desfavorable, la valoració de les accions es realitzarà atenent al valor més alt dels següents criteris:
a) Valor comptable.
b) Valor nominal de les participacions.
c) Capitalització del 20% (multiplicar per 5) de la mitjana dels resultats dels 3 últims exercicis tancats.
Per evitar discrepàncies en la valoració, és aconsellable acudir a un expert independent que pugui proporcionar una avaluació objectiva i precisa de les accions de l'empresa.
Dels immobles de les empreses
La llei de l'impost de successions i donacions no proporciona criteris específics de valoració. En aquests casos, s'aplica de manera substitutiva la metodologia de valoració establerta per l'Impost de Patrimoni, que es basa en el preu de mercat. Aquest valor pot ser impugnat tant per l'Administració com pel contribuent.
Per evitar possibles conflictes o discrepàncies en la valoració, es recomana realitzar una taxació del valor mitjançant una societat homologada pel Banc d'Espanya. Aquesta pràctica garantirà una avaluació precisa i acceptada per ambdues parts.
De l’empresa familiar
Els béns i drets que es valoren són aquells que estan directament afectes a l'activitat econòmica de l'empresa. Això inclou, per exemple, immobles, maquinària, equips i altres recursos essencials per al funcionament del negoci.
En canvi, els actius patrimonials que figuren a la comptabilitat de l'empresa però que no són necessaris per al desenvolupament de l'activitat queden exclosos de la valoració. Aquests poden incloure, per exemple, propietats no utilitzades, inversions financeres no relacionades amb l'activitat principal o béns que no aporten un valor directe al procés productiu.
És important tenir en compte que, per a una valoració acurada, cal considerar tant el valor de mercat com el valor comptable dels béns afectes a l'activitat. Això assegura que la valoració reflecteixi de manera precisa l'estat i la importància dels actius en relació amb l'activitat empresarial.
A més, es recomana revisar periòdicament la situació dels actius per assegurar-se que els que no són necessaris s'aprofitin adequadament, ja sigui a través de la venda, el lloguer o d'altres mecanismes que puguin generar ingressos addicionals i millorar la rendibilitat de l'empresa.
De l’usdefruit
L'usdefruit és el dret a gaudir dels béns sense tenir la propietat d'aquests. Pot ser temporal o vitalici: en el cas de l'usdefruit temporal, la seva durada es limita al període establert pel causant, mentre que l'usdefruit vitalici dura tota la vida de l'usufructuari.
Valoració de l'Usdefruit
Usdefruit temporal: La valoració d'un usdefruit temporal es calcula aplicant un percentatge del 2% del valor total del bé per cada any del període d'usdefruit, amb un màxim que no pot excedir el 70% del valor total. Així, el valor màxim d'usdefruit es troba en el llindar de 35 anys; si la durada de l'usdefruit és superior, la valoració s'estabilitzarà al topall del 70%.
Usdefruit vitalici: En el cas de l'usdefruit vitalici, la valoració es determina inicialment com el 70% del valor total del bé. A mesura que l'usufructuari arriba als 20 anys, s'aplica una reducció del 1% a l'any a mesura que augmenta l'edat, fins a arribar a un límit mínim del 10% del valor del bé. Aquesta estructura de valoració reflecteix el fet que el dret a gaudir del bé disminueix amb l'edat de l'usufructuari, reconeixent la probabilitat que l'usufructuari gaudirà del bé durant un període de temps més curt a mesura que la seva edat avançada es fa evident.